no m'hauria de fer por / Cèlia Sànchez-Mústich

NO M'HAURIA DE FER POR

T'agraden els mobles d'antiquari,
les veus trencades del jazz,
les ciutats en ruïnes,
les arrugues de seda,
els llibres incunables,
els texans descolorits,
les mòmies tibetanes,
el cinema en blanc i negre.

No m'hauria de fer por; envellir a prop teu.
Però també sé que t'agraden
els pobles abandonats
(i no goso preguntar-te
si abandonats pels altres
o abandonats per tu...).

Cèlia Sànchez-Mústich (Barcelona, 1954), del llibre On no sabem, Poesia 3 i 4.

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Y, cómo no, Montse Vergés está presente en este post. Gracias a ella conozco a Cèlia, y tantas cosas.
El miedo es menos miedo.

y volver a Barcelona.
y ser otra, inexorablemente, como el paso.
Tiempos.