és diumenge des del llit

Hoy me he levantado pensando en Mireia Calafell y recitando algunos de sus versos de memoria. Están entre los poemas que dejo aquí de esta catalana. Me repito -sí, todo vuelve, siempre lo digo- con "És diumenge des del llit i no saps...", pero el poema lo merece. Merece dos posts -y más- de este blog.

CARTOGRAFIES

Al cos hi tens traçats camins de cel,

volo amb els dits.

Des d’aquí dalt, cada piga és un llac,

bec el desig.

Agafa el sol que es fa de nit,

mulla’m així.

LASCIATE OGNI SPERANZA

Surts de la dutxa amb el cabell mullat

i unes ulleres que revelen més del que voldries.

Baixes d’un cinquè i com que encara fas temps

et mires de prop al mirall de l’ascensor.

Et pintes els llavis i, en acabat, fas aquell so

que feia la mare: un petó cap endins

que t’ha agradat rebre, i seductora somrius

mentre t’assalten arrugues que no vols veure:

et tapes la boca amb urgència.

Llavors entre els dits, deixes anar l’alè

i la boira al vidre suavitza expressions

i et tens al davant com en una foto antiga

que amb l’índex redibuixes per tenir els ulls més grans.

Però el viatge s’acaba i, abans d’obrir la porta,

poses ordre a les solapes com agafant impuls,

un gest cinematogràfic que accentues

omplint els pulmons, i et dius:

«això és el dejà vu de cada matí», i penses:

si visqués al desè tindria el doble de temps

per reinventar-me i preparar el veritable

descens, el que comença aquí, just ara.

DIUMENGE

És diumenge des del llit

i no saps quin temps fa a fora

(incògnites que no venien al contracte

d’un segon pis, tercer real, tot interior).

Mandrosa, vas conquerint l’espai

d’un llit de matrimoni que no escau

al complement ni ofereix resistència

i penses què seria llevar-te acompanyada,

l’alegria de fer el mort quasi flotant

en algun somni, sabent que l’escalfor

d‘un cos dormint et fa de boia.

Només d’imaginar-t’ho ja somrius

quan l’amenaça de pluja sobta el coixí

i et retreus voler tot el que vols, i dius

escoltant-te la veu, que encara té son:

l’amor romàntic alimenta les putes,

l’amor romàntic alimenta les putes.

Però ni amb la repetició t’has convençut.